eXTReMe Tracker
Administrar

per Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra

Si voleu rebre les actualitzacions d'aquesta pàgina o realitzar consultes o suggeriments aquí teniu la nostra: informació de contacte

Intervenció al plenari d'avui sobre la reducció del sou als treballadors municipals per aplicació del Reial-Decret Legislatiu 8/2010

independents | 30 Juny, 2010 10:41

Aquesta proposta que avui s'ens du aquí, neix del Reial Decret Llei 8/2010 aprovat pel govern de l'estat, dins el marc de les mesures d'estalvi fruit de les exigències de reducció del dèficit.

De l'origen de les mesures

El debat sobre la justificació o no d'aquestes mesures pot ser ens queda un poc lluny de l'àmbit municipal, però donat la transcendència que tenen: estam aquí, a un ple extraordinari per baixar un 5% el sou a tots els treballadors de l'ajuntament, val la pena fer referència a perquè creim que estam davant unes mesures injustes i pocs valentes.

Entre les mesures que s'han anunciat, moltes d'elles ja implementades trobam: retallar despesa social, paralització d'inversió pública, congelar pensions, rebaixar sou de funcionaris, augmentar edat de jubilació i pujar imposts. Tot això per aconseguir estalviar 65.000 milions d'euros i reduir el dèficit públic del 11,5% al 3%, d'aquí al 2013, per complir amb les exigències europees.

Idò en primer lloc, convé apuntar alguns motius pels quals s'ha arribat a aquest dèficit públic que ara hem de reduir entre tots, per exemple, pagant més IVA a partir de demà, o retallant avui el sou als treballadors d'aquest ajuntament.

Per això voldria fer referència a un article que publicava recentment Miquel Ángel Luque Mateo (professor de dret financer i tributari de la universitat d'Almeria).

Tal com apunta el professor Luque, aquest endeutament generalitzat dels estats té bona part del seu origen en els fons milionaris destinats al que s'ha anomenat “rescat del sistema financer” iniciat a l'octubre 2008, mesures apadrinades per la Comissió Europea, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional. En definitiva es tractava injectar doblers al sistema bancari per garantir la seva solvència i que poguessin seguir deixant doblers. Es va crear el Fons per la Compra d'Actius Financers (50.000 milions d'euros), el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per sufragar el cost de les fusions i el rescat de les caixes d'estalvis (99.000 milions d'euros). També s'han aprovat avals a les entitats de crèdit per valor de 227.000 milions d'euros. Sense comptar els avals, s'han creat fons per valor de fins a 149.000 milions d'euros.

Aquests fons finançats amb deute públic (lletres, bons i obligacions), han contribuït a l'augment del dèficit. Es calcula que els dos darrers anys el deute públic de l'estat espanyol en circulació ha augmentat en 192.881 euros.

Ara, les mateixes institucions que apadrinaren aquest rescat financer són les que insten a prendre mesures per reduir el dèficit, com la reducció del sector públic o l'augment dels imposts, o al manco d'algun d'ells, perquè aquest tema també mereix una consideració, ja que no totes els imposts han pujat, n'hi ha que davallen. Pugen imposts sobre el consum, com el de la benzina i el tabac, o el mateix IVA, (del qual també s'ha de dir que les empreses i els rics que operen a traves d'elles s'ho poden deduir). Altres, com l'Impost de Societats, baixen, o desapareixen, com l'Impost sobre el Patrimoni. I el més preocupant, és creen noves figures amb un tracte fiscal privilegiat com les SOCIMI (societats cotitzades d'inversió immobiliària) destinat a empreses amb grans patrimonis immobiliaris per lloguers, com són ara mateix els bancs. O es mantenen les SICAV (Societat d'Inversió de Capital Variable) emprades per les grans fortunes i que els permeten tributar només un 1% enlloc del 43% del darrer tram del IRPF.

A tot això cal afegir el tema dels paradisos fiscals. Actualment l'OSCR (Observatori de Responsabilitat Social Corporativa) calcula que un 71% de les empreses de l'IBEX 35 opera en aquests llocs. Recentment el sindicat de tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda ha calculat en 175.000 milions d'euros els doblers que les fortunes de l'estat espanyol tenen en aquests paradisos.

I precisament des d'aquests paradisos es des d'allà on operen els fons d'inversió lliures (“hedge funds”) responsables dels recents atacs de desestabilització de les economies de la zona euro com l'espanyola.

Tal com apunta el professor Luque, en aquest punt arribam a la conclusió que aquests grans fons d'inversió s'han dedicat a obtenir grans beneficis amb l'especulació de les hipoteques “subprime”, sense casi imposts, i a costa de l'endeutament del sector privat; quan el sistema s'enfonsa, aconsegueixen que els estats surtin al rescat i els mantenguin una fiscalitat privilegiada amb la promesa de reactivar el crèdit a les empreses i als ciutadans als quals tenen asfixiats. Finalment, aprofiten la debilitat dels estats, a conseqüència de l'esforç que ha suposat aquesta ajuda per posar-los casi en fallida, provocant el desmantellament del sistema de benestar, i empobrint injustament a milions de persones, amb la complicitat de les mateixes institucions que varen permetre augmentar el dèficit públic en benefici de la banca.

Les possibles solucions estructurals que s'apunten per aquesta situació haurien de venir per quatre vies: la lluita efectiva per la desaparició dels paradisos fiscals; l'aprovació d'una regulació dels mercats financers que no permeti i obstaculitzi els atacs especulatius a les nostres pròpies economies; l'establiment d'un impost que gravi les transaccions financeres en el marc d'un sistema tributari just; i l'assignació redistributiva i eficaç de la despesa pública.

De la situació a l'Ajuntament

Es evident que casi tots aquests temes queden fora de l'abast de les competències d'aquest ple, per tant ens hauríem de centrar en la despesa pública d'aquest Ajuntament fos eficaç i eficient.

I pel que veim, l'equip de govern no aporta cap mesura per augmentar l'eficàcia i l'eficiència de la despesa més enllà de les que ve obligat per aquest RDL 8/2010 de reducció de sou dels treballadors, i de l'acord de la FEMP (Federació de Municipis i Províncies) de reducció de sou de regidors.

Es noten a faltar propostes més valentes, de com es reduirà la despesa corrent de l'Ajuntament. La situació, si analitzam les dades de les liquidacions de pressuposts dels darrers anys, és crítica, i més si tenim en compte que aquest ajuntament haurà de fer front a la posada en marxa de nous serveis com l'escoleta municipal, que per suposat recolzam.

Ens agradaria veure un compromís de reducció d'algunes despeses com les de festes, o les de la partida anomenada “despeses diverses d'atenció comunitàries” (que en moltes ocasions s'hauria d'anomenar “despeses que no correspondria pagar a l'ajuntament”.)

Com ja vos hem dit moltes vegades és hora d'assumir que aquí sobren dedicacions exclusives i càrrecs de confiança. Amb l'esmena que proposàrem al darrer plenari, de reducció d'una dedicació exclusiva i dos càrrecs de confiança es cobriria el cost que té previst assumir aquest ajuntament pel funcionament de l'escoleta (75.000 €)

No crec que hi hagi cap ajuntament de característiques similars amb sis dedicacions exclusives (cinc totals i una parcial), i deu càrrecs de confiança. I sobretot, cap que tregui tant poca feina. Serveixi d'exemple que aquest equip de govern en tres anys no ha duit a terme cap creació o modificació d'ordenances municipals. No hi deu haver pràcticament cap ajuntament que en tres anys no dugui endavant cap modificació d'ordenances o creació d'ordenances noves per regular noves necessitats (com per exemple la regulació d'antenes de telefonia mòbil que proposàrem fa tems, o la redacció de una ordenança de renous de la qual també en qualque ocasió hem plantejat la seva necessitat aquí).

Ja es ben hora també de plantejar-se la situació del departament d'urbanisme. Continuam pagant diversos contractes d'assessoria tècnica i jurídica, per treure els expedients d'obres, el volum del quals ha baixat significativament. Però d'altra banda per treure endavant qualsevol projecte municipal hem de fer noves contractacions. Amb un arquitecte municipal la feina de tramitació d'expedients quedaria coberta i es podrien treure projectes municipals sense necessitat de més contractacions.

En definitiva pareix que l'ajuntament no s'acaba de prendre seriosament la situació en que ens trobam a nivell de comptes municipals, i es limita aplicar aquella reducció que li ve marcada al RDL 8/2010.

Per aquests motius el nostre grup no recolzarà aquesta proposta.

Declaració de Son Real com a Zona Arqueològica

independents | 03 Juny, 2010 12:08

Fa uns moments s'ha produït l'aprovació de la declaració de Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, del lloc de Son Real, per part del Ple del Consell de Mallorca el 3 de juny de 2010.

El pla d'austeritat de PP i CPU suposarà un estalvi de 23.400 € per l'ajuntament

independents | 01 Juny, 2010 13:05

Durant el transcurs de la sessió plenària d'ahir a l'Ajuntament de Santa Margalida es va presentar una proposta de l'equip de govern per complir amb la rebaixa de sous dels càrrecs dels ajuntaments que va acordar la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

D'acord amb la taula aprovada per la FEMP es va proposar una reducció del 7% del sou del batle, un 6% dels regidors amb dedicació exclusiva total, i un 5% en les dietes per assistència a juntes de govern i a plens pels regidors sense dedicació exclusiva i regidors de l'oposició. També s'aplicà un 5% a les retribucions del personal de confiança.

Com podeu veure en el document adjunt amb el detall de la rebaixa pels regidors i càrrecs de confiança aquestes mesures no suposen més que uns 23.400 euros per l'ajuntament.

El grup municipal dels Independents vàrem optar per demanar anar un poc més enllà amb aquestes mesures amb una proposta d'esmena que creim que hauria estar bastant assumible per l'equip de govern i que hagués suposat una vertadera voluntat de fer un gest en el temps actual que ens trobam.

Concretament demanàvem que s'eliminés una dedicació exclusiva, i que les dues places actuals de càrrecs de confiança que estan vacants (per renuncia), no es cobreixin de nou.

Amb aquesta proposta s'hauria arribat a 100.000 euros d'estalvi per l'ajuntament (tenguent en compte les despeses de seguretat social també) i creim que era perfectament assumible per l'equip de govern (de fet el resultat: quatre dedicacions exclusives i una parcial i vuit càrrecs de confiança encara és una barbaritat!).

Però ni això han volgut.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS